MEMÒRIA

Berenguer Ballester

La Memòria d’en Pere Figueres la vaig fer el febrer del 2019, va passar a Ràdio Arrels com les Memòries 321-322, i jo començava dient: «soc a Bages a casa d’una de les veus més importants de la cançó catalana, no dic de la cançó nord-catalana, estic parlant de tots el Països Catalans». Sempre he admirat en Pere, probablement, per això vaig trigar tant a fer amb ell aqueixa emissió. Vaig pensar l’emissió Memòria perquè gent com ell expliquessin el seu recorregut, paral·lel a la història recent d’aquest país. He cercat el testimoniatge dels que l’han viscuda de ben a prop, i també dels que n’han estat observadors més distanciats. El País com l’ha viscut la seua gent. I el Pere n’és un cas exemplar: pels seus orígens familiars, gent de Pontellà, pel seu arrelament, «no me’n vull de no haver deixat el meu carrer», i sobretot per l’immens treball de creació en el terreny de la cançó… i els kanyataps, la poesia, la seua implicació persistent amb el Comitè de Solidaritat Catalana de Perpinyà i tants altres aspectes del seu interès pel País i la creació, que explica en la Memòria que vaig fer amb ell, per jo un moment preciós a casa d’ell i de la Cristina a Bages.

MEMÒRIA

Berenguer Ballester

J’ai réalisé l’émission Memòria sur Pere Figueres en février 2019, elle a été diffusée sur Ràdio Arrels en tant que Memòries” 321-322, et je commençais ainsi : « Je suis à Bages chez l’une des voix les plus importantes de la chanson catalane, je ne dis pas de la chanson nord-catalane, je parle de tous les Pays Catalans ». J’ai toujours admiré Pere, c’est probablement la raison pour laquelle j’ai autant tardé à faire cette émission avec lui. J’ai conçu l’émission Memòria afin que des personnes comme lui expliquent leur parcours, parallèle à l’histoire récente de ce pays. J’ai cherché le témoignage de ceux qui l’ont vécu de très près, et aussi de ceux qui en ont été des observateurs plus distants. Le Pays tel que l’a vécu son peuple. Et Pere en est un cas exemplaire : par ses origines familiales, des gens de Ponteilla, son enracinement, « no me’n vull de no haver deixat el meu carrer » (je ne regrette pas de ne pas avoir abandonné ma rue), et surtout par l’immense travail de création dans le domaine de la chanson… et les kanyataps, la poésie, son implication persistante avec le Comitè de Solidaritat Catalana de Perpinyà et tant d’autres aspects de son attachement au Pays et à la création, qu’il explique dans la Memòria que j’ai faite avec lui et qui reste pour moi un très beau moment chez lui et Cristina à Bages.

Foto: Jean-Luc Respaut, « Pere Figueres », Girona, 2019